ADAPTACIÓ DE I3 A L'ESPAI DE MIGDIA

A l'espai de migdia posem en valor la matèria primera, en l'elaboració dels plats que presentem als infants diàriament i en l'acompanyament per part de l'adult perquè el moment de menjar i d'esbarjo sigui una experiència enriquidora en tots els sentits. En aquesta petita recopilació volem mostrar com infants i monitores han viscut aquests primers mesos d'adaptació a les aules de tres anys.

Els primers dies a les aules, l'equip de monitores i infants estableixen els primers llaços, donant confiança i seguretat a l'infant. Sobretot és una feina d'acompanyament i d'escolta, atenent en cada moment les seves necessitats i tenint cura de les seves emocions. L'objectiu dels primers dies és crear vincle entre l'infant i la monitora i entre ells mateixos, perquè se sentin en un entorn confortable, amable i segur.

Durant l'estona del dinar es treballen hàbits d'higiene, autonomia, convivència i pertinença de grup, i es poden distingir diferents moments en els quals els posem en pràctica, posant la mirada en com ho estan vivint els infants a cada moment. Per tant, és important conèixer el grup, respectar els ritmes de cada infant i adaptar la rutina a les seves necessitats.

Quan arriba la monitora a l'aula, el primer que fa és saludar i posar l'interès en com estan els infants en aquell moment. Ens troben alguns infants que es mostren alegres i venen a fer abraçades i a saludar a la monitora i d'altres que encara estan en el procés d'adaptació i necessiten suport. En aquests casos la monitora pren consciència de cada situació, acompanya l'infant i li ofereix ajuda per rentar mans, i agafar i posar el tovalló a la taula, mantenint converses que el facin sentir bé, per anar agafant seguretat de mica en mica.

Des del primer dia de menjador fins al dia d'avui, hi ha hagut una evolució molt evident en alguns dels infants. Ja es comença a veure que fan, de l'estona de menjador, una estona de confiança, es permeten ser ells i elles mateixes i gaudir de la rutina que s'està creant.

Durant el dinar la monitora, a part de servir i posar el dinar a taula, continua parant atenció en què els infants estiguin còmodes i tranquils, podem dir que és més important el "com menjo el meu àpat" (relaxat, gaudint de converses amb companys i companyes i la monitora, fent tastets del que tinc al plat i expressar les meves opinions...) que no el "què he menjat." A poc a poc, a partir de bones experiències cada dia, els infants van fent un pas endavant en el que es refereix al menjar.

L'autonomia és un dels eixos que es treballen durant tota l'estona de menjador: al principi, quan recullen els seus tovallons i parant taula; durant el dinar, servint-se ells i elles mateixes les quantitats de menjar i d'aigua; i al final de l'àpat, recollint, escurant i portant al carro els estris que han utilitzat. Els permet sentir-se integrats, que formen part i que són importants dins de la rutina, a més de l'autoconfiança en si mateixos per ser capaços de tenir unes responsabilitats i complir-les diàriament.

L'estona de la migdiada és molt especial, és el moment d'aturar-se, és quan les emocions de tot el dia solen aflorar i quan se sol necessitar més la companyia tant de l'adult com d'algun company o companya amb qui s’estableixen lligams. Podem veure que alguns infants porten ninos de casa, mussolines... als que tenen estima, per poder relaxar-se. Els agrada llegir els "llibres de vida" on apareixen fotografies de la seva família, explicar-se contes entre ells i inclús, adormir-se de la mà amb altres companys i companyes per donar-se suport.