Organitzacio 6è
Equip de Joves
Grans a l'espai de menjador · Curs 2025-26
Grans a 6è
Estar a 6è suposa un pas important dins del funcionament del menjador, ja que els infants assumeixen canvis que impliquen més autonomia i responsabilitat. El fet de fer el segon torn de menjador comporta adaptar-se a uns temps diferents, aprendre a gestionar millor l’espera i entendre el funcionament global de l’espai, respectant els ritmes dels altres grups i mantenint una actitud responsable i col·laboradora.
Aquesta etapa també implica un augment de les responsabilitats individuals i col·lectives, ja que s’espera que els infants de 6è siguin un referent per als més petits, tant en el comportament com en el respecte de les normes i els hàbits de convivència. Participen de manera més activa en l’organització del menjador, tenen més cura del material i de l’espai i col·laboren amb més consciència en les tasques de recollida i manteniment.
Aquest canvi de funcionament ajuda els infants a preparar-se per a l’etapa següent, potenciant l’autonomia, la presa de decisions, el compromís amb el grup i el sentit de responsabilitat, tot reforçant valors com el respecte, la cooperació i la convivència en un entorn compartit.
Punt de trobada al menjador: organització i valor pedagògic
Quan els infants baixen de les classes a l’espai de menjador, inicialment es realitza una rotllana a la zona on està situat el ping-pong. Aquesta rotllana es fa de manera conjunta amb els tres grups de sisè: Oxigen, H₂O i Camins.
Un cop formats en rotllana, es crea un moment de calma que permet passar les llistes i tenir un control acurat dels infants que s’han quedat. Aquest temps de tranquil·litat afavoreix un canvi de ritme entre l’aula i el menjador, ajudant els nens i nenes a preparar-se per a l’espai de dinar.
Quan finalitza el control de les llistes de les tres classes, es realitza un recompte un a un per comprovar que el nombre d’infants presents coincideix amb el de les llistes. Aquest recompte també té una funció educativa, ja que permet que els mateixos infants prenguin consciència del nombre que són i participin activament en l’organització del grup.
A continuació, es pregunta al grup si tenen coneixement del menú del dia i, entre tots, es diu en veu alta. Aquesta acció fomenta l’atenció, la memòria i la participació col·lectiva, a més de reforçar l’hàbit d’interessar-se per l’alimentació.
Cada grup de sisè (Oxigen, H₂O i Terra) disposa d’una capsa pròpia, dins la qual es guarden els tovallons i els raspalls de dents de la classe, cadascun en una bosseta individual. Les tres capses es baixen a la rotllana i, cada dia, un infant diferent s’encarrega de portar-les al menjador després de fer la rotllana. Aquesta responsabilitat va rotant fins que tots els infants han tingut l’oportunitat de fer-ho.
Importància pedagògica
- Autonomia personal: els infants assumeixen petites responsabilitats quotidianes (portar la capsa, tenir cura del seu material).
- Responsabilitat i respecte pel material propi: el tovalló i el raspall de dents són elements personals relacionats amb la higiene, i tenir-ne cura reforça hàbits saludables.
- Organització i estructura: la rutina de la rotllana, el recompte i el repartiment de tasques aporta seguretat i ordre.
- Participació i cohesió de grup: el fet de fer la rotllana conjunta i de compartir responsabilitats reforça el sentiment de pertinença.
- Educació en valors: es treballen valors com la constància, l’espera del torn, la cooperació i el respecte pels altres.
En conjunt, aquest espai i aquesta rutina no només compleixen una funció organitzativa, sinó que tenen un clar valor educatiu i pedagògic en el desenvolupament integral dels infants.
Pati en el lleure educatiu
Al menjador de l’AFA Pinetons, en coherència amb el model educatiu de l’escola institut que treballa per projectes, entenem les estones de pati com un espai educatiu fonamental, no només com un temps de descans. El lleure és una oportunitat privilegiada per acompanyar els infants i joves en el seu creixement personal, social i emocional.
Durant el pati, els alumnes poden experimentar, decidir, equivocar-se, negociar i crear vincles. A través del joc i de les activitats compartides, es desenvolupen competències clau com l’autonomia, la responsabilitat, la cooperació, el respecte i la gestió de conflictes.
Espais setmanals
- Dilluns – Espai laboratori
És un espai de participació activa on els alumnes proposen idees, activitats o projectes i els duen a terme. Això fomenta la creativitat, la iniciativa, la presa de decisions i el treball en equip. - Dimarts – Espai de debat i futbol
L’espai de debat permet parlar de temes socials rellevants com el racisme, l'assetjament, les relacions, la pressió social o les emocions, promovent el pensament crític, l’empatia i l’expressió respectuosa d’opinions. Paral·lelament, l’activitat de futbol es treballa des d’una mirada educativa: organització del joc, establiment de normes consensuades, resolució de conflictes i joc net. - Dimecres – Cinefòrum
A través del visionat de pel·lícules i el posterior diàleg, es fomenta la reflexió, la comprensió de diferents realitats i l’expressió de sentiments i punts de vista. - Dijous – Escenari obert
Espai dedicat a la dansa, el teatre i l’expressió corporal. Afavoreix la creativitat, l’autoestima, la comunicació no verbal i el respecte per les expressions artístiques dels altres. - Divendres – Joc dirigit i jocs de taula
Mitjançant jocs estructurats i de taula es treballen habilitats com el respecte de torns, les normes, la paciència, l’estratègia i la convivència.
A més dels espais organitzats, cada dia els alumnes tenen l’opció de fer joc lliure, amb pilota o sense, segons els seus interessos. El joc lliure és essencial per afavorir la llibertat d’elecció, la imaginació, l’autoregulació i les relacions espontànies entre iguals.
En definitiva, les estones de pati al menjador de l’AFA Pinetons són un espai educatiu viu, on el lleure esdevé una eina pedagògica clau per acompanyar els infants i joves en el seu desenvolupament integral.
Funcionament del menjador
A l’AFA Pinetons l’estona de menjador es concep com un espai educatiu que va molt més enllà del fet de menjar i que permet treballar hàbits, valors i autonomia en un ambient de convivència tranquil i respectuós. L’entrada al menjador es fa per escoletes, fet que afavoreix l’ordre i la calma, i abans de seure a taula tots els infants es renten les mans com a part essencial dels hàbits d’higiene i d’autocura. Un cop a dins es fomenta el silenci per crear un ambient serè que ajudi a iniciar l’àpat de manera conscient i respectuosa amb tothom.
Abans de començar a dinar la s’explica el menú del dia amb l’ajuda dels mateixos infants, promovent la participació, l’interès per l’alimentació i el coneixement del que mengen. Tot seguit es diu bon profit de manera conjunta, reforçant els rituals compartits i el sentiment de comunitat. Cada infant porta el seu tovalló i el col·loca sobre la taula abans de dinar, consolidant rutines d’higiene i responsabilitat personal.
El servei del menjar també té una clara intencionalitat, ja que el primer plat es serveix en bols a les mateixes taules, fomentant el fet de compartir i la convivència, mentre que el segon plat es recull en un punt de servei on els infants passen per taules i es posen la quantitat que consideren que es menjaran. Aquest sistema afavoreix la presa de decisions, el respecte pel propi cos, una relació sana i positiva amb el menjar i la consciència sobre el malbaratament alimentari.
Un cop acabat l’àpat, els infants participen activament en la recollida de l’espai, repartint-se les tasques de netejar taules, passar la valleta, col·locar les cadires i escombrar. Cada dia es fa un sorteig perquè aquestes responsabilitats recaiguin en tres infants diferents, fomentant així la corresponsabilitat, la col·laboració i el respecte pels espais comuns que tots comparteixen.
Resolució de conflictes
Quan sorgeix algun conflicte en el espai de menjador, es treballa sempre des d’una mirada educativa i respectuosa. En primer lloc, s’ofereix a l’infant la possibilitat de ser escoltat, donant valor a la seva paraula i a les seves emocions.
Es fomenta un enfocament reflexiu, ajudant-los a pensar sobre què ha passat, com s’han sentit i com s’han sentit els altres. A través de preguntes guiades, es busca que siguin els mateixos infants qui prenguin consciència de les seves accions i de les possibles conseqüències.
La resolució del conflicte és fa sempre des del respecte mutu, evitant càstigs i prioritzant el diàleg, l’empatia i la reparació del dany si n’hi ha hagut. Es reforça la importància de demanar disculpes, arribar a acords i buscar solucions compartides.
Aquest procés contribueix a:
- Desenvolupar la intel·ligència emocional.
- Aprendre a gestionar conflictes de manera pacífica.
- Potenciar l’empatia i el respecte cap als altres.
- Afavorir l’autoregulació i la responsabilitat personal.
Així, els conflictes esdevenen oportunitats d’aprenentatge i creixement personal, integrades de manera natural dins la dinàmica del menjador.
Punt de trobada: retorn a l'aula
El punt de trobada de sortida del menjador es realitza al semicercle de pedra situat davant de la pista del pati. Tots els infants acudeixen a aquest espai, que esdevé un moment clau de transició entre l’espai de menjador i el retorn a les aules.
Aquest temps compartit permet tornar a la calma, reduir el ritme després de l’estona de lleure i preparar-se per reprendre l’activitat lectiva d’una manera tranquil·la i respectuosa. Es crea així un ambient de serenor que afavoreix l’autoregulació i el benestar emocional dels infants.
Un cop tot el grup està reunit, es fa un recompte d’infants un a un, assegurant que hi són tots abans d’iniciar la pujada. Posteriorment, es puja a les aules de manera ordenada i calmada, sempre acompanyats de les monitores.
La pujada a la classe és també un moment educatiu rellevant, ja que permet tenir un feedback directe de com ha anat l’espai de menjador. Facilitant una bona coordinació entre l’equip de menjador i l’equip docent. D’aquesta manera, es garanteix una continuïtat educativa, donant coherència al seguiment dels infants i assegurant una atenció integral tant en l’àmbit acadèmic com en el personal i social.
