UN DIA A L'ACOLLIDA DE MATÍ

Comissió Lleure

Que dormir prou és important ho saben fins als mussols (que, per cert, dormen entorn de 17 hores al dia). Que això no és suficient per a sortir del llit amb ganes i bona lluna, ho poden constatar les milers de persones que conviuen amb un rondinaire matutí o aquestes que sofreixen en pròpia pell una llarga inèrcia del somni. Aquest període que de vegades es fa etern entre que sona el despertador i que el nostre cervell es posa a funcionar com ha de ser.

 

Descansar és molt important per a reparar les nostres capacitats cognitives, com la concentració, l'atenció i la memòria. I les dues últimes hores nocturnes també són importants per a desenvolupar la creativitat, prendre decisions o generar nous punts de vista.

 

Són les 7.45h de qualsevol dia lectiu i obrim portes de l’escola per a l’acollida matinal! De vegades encara veiem la lluna quan ja comencen a venir els més matinadors de l’escola per escalfar motors i posar en marxa la jornada.

Aquesta petita família que formem, és intergeneracional i són els de les edats més grans els qui acompanyen als més petits, passant així els seus coneixements i experiència de curs en curs i de generació en generació.

 

Quan ja em obert portes i baixat les cadires del menjador gran, anem a buscar la llista d’infants que venen a l’acollida. Els companys/es van arribant de mica en mica i mentre, la resta, esmorzem; escollim joc; xarrem del que farem durant el dia; expliquem anècdotes que ens fan posar de bon humor...

 

Aquest curs hem consolidat algunes activitats, com sortir una estoneta a la pista si el temps ho permet, i en mantenim d’altres ja clàssiques, com el taller de rimes, on fem harmonies inspirades en les nostres vivències matinals.

Com ja és tradició al novembre, vàrem estar construint el nostre Calendari d’Advent, vàrem fer un disseny nou i dins de cada “caramelet” vàrem escriure una endevinalla i els nostres millors desitjos per iniciar 2024!

 

Durant aquesta hora, fins que comença l’escola, no estem sols. Tenim també la companyia, del Matiner! De vegades és necessari posar una mica de fantasia a l’apatia matinal i per això, ja fa un parell d’anys, que vam acollir al Matiner, que s’ha convertit en mascota i símbol de l’acollida matinal. Un estrany esser mig ànec mig no sabem què...El Matiner viu dins l’armari del despatx, dorm quasi tot el dia, però quan venen els amics de l’acollida el despertem i el traiem a passejar per l’escola. Li agrada jugar amb els infants, consolar a aquells que no volen que marxin les famílies i fer somriure als companys/es amb les seves entremaliadures.

Això ha estat, per a que us pugueu fer una idea, un any ple de noves vivències, anècdotes que perduraran i molt molts reptes pel proper curs.