Cloenda - Heura

Avui arriba el moment de dir-vos “fins aviat”, grup d’heura, i no és fàcil trobar les paraules per expressar tot el que sento. Fa només tres mesos que ens vam conèixer, però la intensitat i la profunditat del vincle que hem creat fa que sembli molt més temps.

Recordo perfectament el primer dia que vaig entrar al menjador i us vaig veure per primera vegada: un grup de nens i nenes plens d’energia, amb mirades encuriosides i somriures tímids. Jo era la nova, però de seguida em vau obrir les portes del vostre món. Amb les vostres paraules, les vostres preguntes, les vostres abraçades i les vostres rialles, em vau fer sentir com a casa.

Durant aquests mesos us he vist créixer, no només físicament, sinó en confiança, autonomia i convivència. He estat testimoni de com us ajudeu entre vosaltres, de com compartiu moments, de com us emocioneu explicant-me el que heu fet al matí o el que teniu ganes de fer a la tarda o el que fareu el cap de setmana.

He après a conèixer cada petit gest vostre: qui necessita una estoneta més per acabar de menjar, qui prefereix el silenci quan està cansat, qui vol seure sempre al mateix lloc, o qui busca cada dia una nova conversa per compartir. Aquestes petites coses han teixit un vincle sincer i afectuós que avui em costa deixar enrere.

Grup d’heura, porteu un nom que evoca força, creixement i connexió. Com l’heura, us enfileu, descobriu i abraceu tot el que us envolta amb una vitalitat envejable. Em sento molt afortunada d’haver format part d’aquest petit tros del vostre camí.

Marxo amb el cor ple i amb un gran somriure per tot el que m’heu donat. Sempre us recordaré amb molt d’afecte i espero que, d’alguna manera, jo també hagi deixat una petita empremta en vosaltres.

Una abraçada molt gran,
Irene