HEURA A L'ESPAI MIGDIA
L'estona del pati a Heura: confiança, moviment i aprenentatge
Després de l'àpat al menjador, el pati es converteix en l'escenari perfecte perquè els infants d'Heura canalitzin la seva energia, consolidin les seves relacions socials i, sobretot, explorin les possibilitats del seu cos.
En aquest espai de lleure, la confiança que l'adult diposita en les capacitats dels infants és el motor que els permet descobrir els seus propis límits i desenvolupar la seva motricitat de manera natural, autònoma i segura.
Dos exemples molt representatius d'aquest aprenentatge són els jocs que els mateixos infants proposen, organitzen i lideren: el clàssic «polis i cacos» i el repte de penjar-se de l'arbre de la caseta.
"Polis i cacos": coordinació, velocitat i compromís social
El joc de «polis i cacos» és molt més que córrer d'un costat a l'altre del pati. És una activitat que posa en joc la coordinació, l'agilitat, la velocitat de reacció i l'orientació espacial. Alhora, requereix estratègia, presa de decisions i cooperació entre els participants.
Perquè el joc funcioni, els infants han de respectar les normes que ells mateixos han establert, acceptar els rols de cadascú i resoldre els petits conflictes que poden aparèixer durant la partida.
Això els permet treballar valors com el compromís amb la paraula donada, el respecte mutu, l'autoregulació emocional i la capacitat de negociar i arribar a acords.
L'arbre de la caseta i la confiança de l'adult
Enfilar-se o penjar-se de les branques de l'arbre situat al costat de la caseta és, probablement, una de les situacions en què la confiança de l'educador es fa més evident. Sovint, el primer impuls com a adults és intervenir davant del risc amb un «baixa d'aquí, que et faràs mal». Tanmateix, oferir aquest espai d'exploració des d'una mirada atenta, present però no invasiva, és una oportunitat educativa de gran valor.
Quan confiem en els infants, els estem donant l'oportunitat d'aprendre a autoavaluar-se: «Fins on puc arribar?», «Aquesta branca és prou forta?», «Sé baixar d'aquí amb seguretat?». Aquest procés afavoreix el desenvolupament de la percepció del risc, la consciència corporal, l'equilibri, la força i la coordinació.
L'infant no busca el perill en si mateix; busca el repte, el plaer de superar-lo i la satisfacció d'aconseguir-ho per les seves pròpies capacitats. Quan sent que l'adult confia en el seu criteri, acostuma a actuar amb més prudència, responsabilitat i respecte pel seu propi cos.
